Can Gemenut és una masia pròpia d'una família dedicada a tasques agrícoles. No es coneix la data de construcció de l'antiga casa però probablement sigui anterior al segle XIX. La casa original era de mida modesta, tenia una teulada a dues aigües i a banda i banda de l'entrada hi havia la cort dels porcs i la cotxera on es guardava la tartana. Aquella estructura es mantingué

fins als anys 50 del segle XX, en què va ser

reformada, afegint un cos frontal de dues

plantes. Al 2006 la casa ha estat retaurada,

recuperant elements originals que

havien quedat desvirtuats per la reforma

dels anys 50.

​

 

La propietat té dos pous que encara es conserven. Un d'aquests emplenava el safareig que es feia servir per rentar la roba. L'aigua del pou també s'usava per a l'ús domèstic i per a regar l'hort, mitjançant canalitzacions fetes amb rajols (part de les quals encara avui es poden veure). A tocar del safareig, fins fa pocs anys, hi trobàvem la comuna tal i com s'usava fa cinquanta anys; en l'actualitat s'ha reformat en un wc. A l'actual sala d'estar i, a la cuina hi podem observar uns bonics sostres de volta d'aresta fets amb rajol vermell. A l'antiga cotxera, avui cuina-menjador del Cau, el sostre és de volta d'ansa de paner. A la cuina, a l'esquerra de la llar de foc, hi havia el forn de pa que va ser enrunat fa molts anys. També hi havia una tina per a l'oli, avui mig oculta per la paret.

 

 

El besavi de la família, Joan Pons Pallí, va comprar

la casa i el terren el 1920, juntament amb horts i

pineda que arribava fins a la platja. Tot fa pensar

que la família ja hi vivia amb anterioritat com a

masovers. Joan Pons va deixar la casa al seu hereu

Felicià Pons Albertí i a  la seva muller Màxima

Cruañas Juanals el 1932. Aquests van tenir dos

fills, Joan i Ramir, que varen néixer a Can Gemenut.

        
La família es dedicava

al conreu de l'horta i al bestiar: tenien vaques,

porcs, gallines i oques. Durant la segona república

en Felicià militava a la Unió de Rabassaires, un

partit polític d'esquerres d'àmbit agrari. L'any 1938,

en plena guerra civil, en Felicià entrà de regidor a

l'ajuntament i uns mesos després fou cridat al front.

Va sobreviure a les batalles que acompanyaren

l'entrada dels nacionals a Catalunya i tornà a casa

el 1939, encara que per poc temps. La repressió

franquista el va empresonar durant quatre anys

degut a la seva vinculació política. Va tornar a casa,

aquest cop fins a la seva mort el 1955. La seva muller,

la Màxima, va haber de tirar sola endavant els dos f

ills petits i la finca durant la guerra i la postguerra,

i va viure a Can Gemenut fins al 1984.